"RESTORE". És una publicació nord-americana que tracta la demolició d'embassaments i rescloses. Inclou estudis que fan referencia a qüestions tècniques, econòmiques i socials, que fer amb els sediments, ...
Es pot consultar i descarregar a digital.library o directament des de aquí

Nova minicentral en el riu Segre (La Cerdanya)

Cabiscol II. El Ministerio de Medio Ambiente publicava al BOE 3-3-2009, l'aprovació del DIA (declaració d'impacte ambiental) per a la construcció d'una nova minicentral al riu Segre que afectarà als TM de Montellà, Martinet i Pont de Bar.

Aquesta nova central anomenada Cabiscol II, agafarà l'agua, just a on haurien de ser tornades al riu Segre, un cop turbinades per la minicentral ja existent Cabiscol I, generant així una cadena de centrals. Una obra que agreujarà els efectes adversos que actualment produeix la central Cabiscol I, (manca de connectivitat, canvis morfològics, sedimentació, etc..) fet que incompleix la Directiva Marc d'Aigües respecte al deteriorament de l'estat ecològic del riu.

AEMS-Rius amb Vida discrepa respecte a la manca d'impacte ambiental presentada al DIA i demana la paralització de tot projecte que malmeti encara més el riu Segre. Els ajuntaments dels municipis riberencs tenen l'oportunitat de protegir el riu Segre i no ser còmplices impulsors d'un nou deteriorament, negant-se a donar la llicencia d'obres d'aquest projecte.

AEMS-Rius amb Vida, aconsegueix l'empar judicial en la protecció dels rius

Un abans i un desprès és possible

La protecció dels rius i els seus ecosistemes assoleix l'empar judicial en el cas de la confirmació de la caducitat de la presa hidroeléctrica de Molló (Girona), la qual perjudicava en un grau inacceptable l'hàbitat fluvial.

S'ha donat a conèixer en la Sentència nº 89/06 del Jutjat del Contenciós-Administratiu nº 2 de Girona, la retirada del permís d'explotació a una central hidroeléctrica, concedit a l'Ajuntament de Molló i gestionada per Salvador Serra, S. A.

L'incompliment de les condicions essencials de la concessió i els greus danys ocasionats al ric Ritort i afluents a l'ocasionar la seva desecació, va fer que l''AEMS-Rius amb Vida denunciés aquesta situació i sol·licités a la Generalitat de Catalunya i a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) l'obertura d'un expedient de caducitat o de retirada del seu permís, amb vistes a l'eliminació de les obres.

Aquesta sentència prova que l'Ajuntament de Molló i Salvador Serra, S. A. van incomplir el disposat en la Llei d'Aigües de 1985 i en la Llei de Pesca Fluvial de 1942 sobre conservació del domini públic hidràulic. La gravetat dels fets es manifesta en que, fins i tot abans de que s'atorgués la concessió, el Servei Territorial de Medi Natural va declarar en el seu informe jurídic previ que “la captació de cabals que es demanen pot afectar molt negativament a la població piscícola, ja que es tracta de rius amb una important riquesa truitera, i en cas que s'atorgués la concessió és molt possible que els trams afectats quedin completament secs en els mesos d'estiu”.

El posterior i reiterat incompliment de les obligacions ambientals per part del concessionari va motivar que el 23 de juliol de 2003, la Generalitat retirés el permís, qüestió que va ser recorreguda davant aquest Jutjat. AEMS-RIius amb Vida continua el seu treball judicial i social per la conservació dels rius. Al 2005 va obtenir la primera sentència ferma del Tribunal Suprem relacionada amb els “cabals de manteniment”, malament anomenats “ecològics”: aigua que les preses han d'alliberar perquè es mantingui una mica de vida en el riu. En aquesta ocasió es va provar que aquests cabals no es basen en cap criteri científic ni tècnic i que, per tant, no garanteixen la conservació del riu.

El cas de Molló també ha estat el primer d'Espanya en el que una Administració hidràulica - l'Agència Catalana de l'Aigua - ha declarat la caducitat d'una concessió per motius ambientals.

AEMS-Ríos amb Vida a l'any 1998 va estar guardonada amb "Premio Nacional de Medio Ambiente 1998" i a l'any 2006 amb una "Menció Honorifica del Premi Medi Ambient en la modalitat de Trajectòria de protecció i millora del medi ambient en la gestió ambiental de l'aigua", atorgada per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

El Tribunal Suprem dels EUA rebutja el caràcter “net” de l'energia hidroelèctrica

Els defensors del negoci hidroelèctric argumenten que són una font d'energia neta, doncs eviten l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, la qual cosa els és molt rentable a l'hora de comerciar en el mercat d'emissions del Protocol de Kioto, atribuir-se una imatge “verda” que no correspon amb la realitat. El que no diuen, és que és necessari acabar amb un riu com ecosistema i que la qualitat de les aigües sofreix un greu deteriorament, per la reducció de l'oxigen dissolt, la temperatura i la retenció de sediments.

Sobre aquest aspecte s'ha pronunciat per unanimitat el conjunt de magistrats del Tribunal Suprem dels EUA el passat 15 de maig. Cal subratllar el fet que aquest Tribunal tria els casos que considera importants, qüestió que realça el valor de les seves decisions. Per altra banda, aquesta sentència és la confirmació final de la decisió adoptada pel tribunal Suprem de l'Estat de Maine.

En el cas S. D. Warren Company v. MaineBoard of Environmental Protection, el Tribunal Suprem ha sostingut que segons la Clean Water Act (CWA) la solta d'aigua de les turbines constitueix un “abocament” i per tant, ha de sotmetre's als criteris ambientals i tecnològics publicats pels Estats. La secció 401 de la CWA atorga als Estats el poder d'assegurar el compliment de la normativa estatal a tota activitat que ocasioni abocaments i ha ser autoritzada pel govern Federal.

El propietari de diversos embassaments hidroelèctric, davant un llarg procés de “revisió” d'aquestes activitats industrials conegut com hydropower relicensing, va sostenir que no era d'aplicació a les preses sotmeses a una decisió federal l'estricta normativa estatal sobre cabals mínims, permeabilització d'obstacles en la llera, protecció d'espècies en perill i, sobretot, abocaments contaminants.

Diferents organitzacions conservacionistes i de pescadors com Trout Unlimited, American Rivers, National Wildlife Federation i la Hydropower Reform Coalition es van sumar al pleit, aportant diferents estudis i informes en els quals es feia constatar la pèrdua de la qualitat de l'ecosistema fluvial afectat per les hidroelèctriques. Aquests estudis van ser presos molt en compte per tots els magistrats, segons es desprèn de la lectura d'aquesta sentència. Amb antecedents en altres casos, els magistrats es van recolzar en diversos estudis de la Environmental Protection Agency i de la Federal Energy Regulatory Commission, com la Water Quality Standard Handbook, doncs la qüestió principal girava davant el propi concepte d'abocament. El Tribunal va rebutjar tots i cadascun dels arguments de l'empresari hidroelèctric, alhora que sentenciava que l'activitat hidroelèctrica s'incloïa dintre d'una interpretació comuna de l'expressió “abocament contaminant”, sense que valguessin les minucioses disquisicions dels advocats sobre la interpretació de la CWA, qüestió que el Tribunal va deixar clar amb l'expressió “els arbres no li deixen veure el bosc” a l'hora de saber quan s'ocasiona un “abocament”.

Aqui podeu llegir l'opinió del Jutjat (anglès).

A Espanya, l'AEMS- ... denuncia els mateixos arguments en les diverses campanyes de protecció de rius, enfront de l'abús de l'explotació hidroelèctrica. Recordem que l'any passat es va dictaminar la primera sentència ferma del Tribunal Suprem sobre cabals mínims i els efectes de l'energia hidroelèctrica, sobre diverses preses d'Unió Fenosa i Navarro S. A. en el Parc Natural de l'Alt Tall (Guadalajara) i que els estudis i recursos han estat decisius en la primera sentència que declara la caducitat a una concessió hidroelèctrica per motius ambientals, en concret la de l'Ajuntament de Molló (Girona). D'altra banda, estem treballant perquè es procedeixi a revisar en profunditat les concessions actuals, l'explotació hidroelèctrica. i el propi règim concessional, sense que valguin arguments com l'antiguitat de la concessió o el pretès dret del concessionari que els contribuents li paguem per no destruir els nostres rius.