El Tribunal Suprem dels EUA rebutja el caràcter “net” de l'energia hidroelèctrica

Els defensors del negoci hidroelèctric argumenten que són una font d'energia neta, doncs eviten l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, la qual cosa els és molt rentable a l'hora de comerciar en el mercat d'emissions del Protocol de Kioto, atribuir-se una imatge “verda” que no correspon amb la realitat. El que no diuen, és que és necessari acabar amb un riu com ecosistema i que la qualitat de les aigües sofreix un greu deteriorament, per la reducció de l'oxigen dissolt, la temperatura i la retenció de sediments.

Sobre aquest aspecte s'ha pronunciat per unanimitat el conjunt de magistrats del Tribunal Suprem dels EUA el passat 15 de maig. Cal subratllar el fet que aquest Tribunal tria els casos que considera importants, qüestió que realça el valor de les seves decisions. Per altra banda, aquesta sentència és la confirmació final de la decisió adoptada pel tribunal Suprem de l'Estat de Maine.

En el cas S. D. Warren Company v. MaineBoard of Environmental Protection, el Tribunal Suprem ha sostingut que segons la Clean Water Act (CWA) la solta d'aigua de les turbines constitueix un “abocament” i per tant, ha de sotmetre's als criteris ambientals i tecnològics publicats pels Estats. La secció 401 de la CWA atorga als Estats el poder d'assegurar el compliment de la normativa estatal a tota activitat que ocasioni abocaments i ha ser autoritzada pel govern Federal.

El propietari de diversos embassaments hidroelèctric, davant un llarg procés de “revisió” d'aquestes activitats industrials conegut com hydropower relicensing, va sostenir que no era d'aplicació a les preses sotmeses a una decisió federal l'estricta normativa estatal sobre cabals mínims, permeabilització d'obstacles en la llera, protecció d'espècies en perill i, sobretot, abocaments contaminants.

Diferents organitzacions conservacionistes i de pescadors com Trout Unlimited, American Rivers, National Wildlife Federation i la Hydropower Reform Coalition es van sumar al pleit, aportant diferents estudis i informes en els quals es feia constatar la pèrdua de la qualitat de l'ecosistema fluvial afectat per les hidroelèctriques. Aquests estudis van ser presos molt en compte per tots els magistrats, segons es desprèn de la lectura d'aquesta sentència. Amb antecedents en altres casos, els magistrats es van recolzar en diversos estudis de la Environmental Protection Agency i de la Federal Energy Regulatory Commission, com la Water Quality Standard Handbook, doncs la qüestió principal girava davant el propi concepte d'abocament. El Tribunal va rebutjar tots i cadascun dels arguments de l'empresari hidroelèctric, alhora que sentenciava que l'activitat hidroelèctrica s'incloïa dintre d'una interpretació comuna de l'expressió “abocament contaminant”, sense que valguessin les minucioses disquisicions dels advocats sobre la interpretació de la CWA, qüestió que el Tribunal va deixar clar amb l'expressió “els arbres no li deixen veure el bosc” a l'hora de saber quan s'ocasiona un “abocament”.

Aqui podeu llegir l'opinió del Jutjat (anglès).

A Espanya, l'AEMS- ... denuncia els mateixos arguments en les diverses campanyes de protecció de rius, enfront de l'abús de l'explotació hidroelèctrica. Recordem que l'any passat es va dictaminar la primera sentència ferma del Tribunal Suprem sobre cabals mínims i els efectes de l'energia hidroelèctrica, sobre diverses preses d'Unió Fenosa i Navarro S. A. en el Parc Natural de l'Alt Tall (Guadalajara) i que els estudis i recursos han estat decisius en la primera sentència que declara la caducitat a una concessió hidroelèctrica per motius ambientals, en concret la de l'Ajuntament de Molló (Girona). D'altra banda, estem treballant perquè es procedeixi a revisar en profunditat les concessions actuals, l'explotació hidroelèctrica. i el propi règim concessional, sense que valguin arguments com l'antiguitat de la concessió o el pretès dret del concessionari que els contribuents li paguem per no destruir els nostres rius.